Sentència del Tribunal Suprem núm. 246/2017, de 23 de març, que determina la no obligació de les empreses a portar un registre horari dels treballadors.
La sentència emesa el passat 23 de març de 2017, per la sala social del Suprem, torna a deixar la qüestió de les hores extres i el registre horari en les mateixes condicions jurídiques existents fins a donar-se les dues polèmiques sentències promogudes per l’Audiència Nacional, sobre l’obligatorietat de portar un registre horari, al marge d’existir hores extraordinàries o de la parcialitat de la contractació. Així és, d’un cop de ploma s’ha quedat sense base aquesta obligació empresarial.
Si be l’alt tribunal admet que “convindria una reforma legislativa que aclarís l’obligació de portar un registre horari i facilités al treballador la prova de la realització d’hores extraordinàries”, però que “aquesta obligació no existeix ara com ara i els Tribunals no poden suplir al legislador imposant a l’empresa l’establiment d’un complicat sistema de control horari, mitjançant una condemna genèrica, que obligarà, necessàriament, a negociar amb els sindicats el sistema a implantar, puix que, no es tracta, simplement, de registrar l’entrada i sortida, sinó el desenvolupament de la jornada efectiva de treball amb les múltiples variants que suposa l’existència de diferents jornades, el treball fora del centre de treball i, si escau, la distribució irregular de la jornada al llarg de l’any, quan es pacti”.